Terç no assistencial

Davant l’article publicat al Butlletí de l’Atenció Primària de Catalunya sota el títol “Compte que no ens fem mal amb el 1/3 no assistencial!”, signat pel Dr. Josep Casajuana, creiem necessari donar una resposta clara, contundent i sense concessions.

L’article en qüestió expressa dubtes sobre la fonamentació del terç no assistencial, utilitza referències obsoletes sense valor normatiu actual i, el que és més greu, apel·la a l’opinió d’una intel·ligència artificial (IA) com a font d’autoritat per justificar les seves posicions. Aquest últim fet és absolutament inadmissible des del punt de vista de la praxi professional i del rigor intel·lectual.

Cal deixar molt clar que les referències aportades pel Dr. Casajuana no tenen cap validesa legal vigent. El manual citat de la CAMFiC de 1993 és un document intern sense cap rang jurídic, i ell mateix admet que el criteri del terç va ser fixat de manera informal. L’ordre de 1990 que menciona no assigna proporcions de temps i ha estat superada per normatives posteriors. En canvi, el dret al 1/3 no assistencial està recollit formalment a la Resolució TRE/3507/2008 i reafirmat per l’Acord de Sortida de Vaga de 2018, signats i vigents. Aquests documents tenen validesa normativa i són d’obligat compliment.

Recórrer a una IA (en aquest cas, Gemini) per definir o validar aspectes estructurals de l’exercici professional és una banalització greu. Les IA generatives no proporcionen coneixement revisat per parells, no estan dissenyades per substituir l’evidència científica ni garanteixen traçabilitat ni validesa. Acceptar el que diu una IA com a argument equival a renunciar al pensament crític i a confondre coneixement amb aparença de veracitat. Aquesta actitud demostra una preocupant superficialitat i una perillosa manca de criteri professional.

Cal subratllar que qualsevol persona que doni crèdit a aquest tipus de discurs i el faci servir per justificar decisions organitzatives està actuant amb una lleugeresa incompatible amb l’exigència i responsabilitat que requereix la gestió de l’activitat mèdica. Aquesta acrítica validació d’arguments mal fonamentats és símptoma d’una visió simplista i preocupantment desinformada del sistema sanitari.

El 1/3 no assistencial no és cap dogma arbitrari. És el resultat d’una construcció històrica i normativa, fonamentat en diferents acords de Mesa Sectorial (màxim òrgan de negociació de les condicions laborals a l’ICS), el primer d’ells el 2007, seguits pels anteriorment anomenats. El seu sentit és clar: garantir un espai dins la jornada laboral destinat a activitats que, tot i no ser assistencials directes, són essencials per a la qualitat del sistema: coordinació, formació, revisió, investigació, docència, gestió clínica i comunitària, etc. Aquest temps no només és un dret reconegut, sinó una necessitat estructural per garantir una pràctica mèdica segura, actualitzada i organitzada. Sense aquest espai, activitats fonamentals com la formació continuada, la recerca o la planificació assistencial queden greument compromeses.

Aquesta és la realitat organitzativa moderna, recollida en instruccions com la 1/2018 de la Metropolitana Nord i en la cartera de serveis del Departament de Salut. Aquesta última delimita clarament què constitueix activitat assistencial —centrada en l’atenció directa al pacient— i, per tant, reforça implícitament que activitats com la formació, la recerca, la coordinació o la planificació no s’hi inclouen. Això evidencia la necessitat de preservar temps específic per a aquestes funcions fonamentals, com estableix el 1/3 no assistencial. Pretendre que aquest temps sigui “flexibilitzat” per cobrir activitat assistencial encoberta és un menyspreu a la professionalitat, una vulneració de drets laborals i un perill per a la sostenibilitat del sistema.

Les afirmacions del Dr. Casajuana, tot i estar revestides d’un to aparentment reflexiu, amaguen una narrativa perillosa que deslegitima la complexitat del treball mèdic i redueix el debat a una caricatura tecnocràtica basada en intuïcions i tecnologia sense validació. El fet d’haver redactat un capítol en un manual de fa 30 anys no atorga autoritat per ignorar el marc legal actual ni per desvirtuar el sentit funcional d’un dret col·lectiu.

Per tot això, des del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya:

• Rebutgem categòricament l’acceptació d’informació generada per IA com a base per a l’organització laboral.
• Reivindiquem el 1/3 no assistencial com a dret legal, estructural i imprescindible.
• Alertem sobre la irresponsabilitat de fer servir discursos com el de l’article esmentat per justificar polítiques o pràctiques laborals.

La medicina de qualitat requereix temps per pensar, coordinar, formar-se i planificar. No permetrem que aquest temps sigui diluït en nom d’una eficàcia mal entesa ni a partir de discursos que confonen opinions amb evidències i automatismes amb criteri clínic.

Sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC)